Això ho vaig aprendre de la manera més difícil la primavera passada en un viatge d'espatlla-de temporada als Whites. La meva -tassa "resistent" es va bolcar sobre una roca inclinada, la tapa es va apagar i quatre hores de cafè es van convertir en una taca marró al granit. Va ser llavors quan vaig començar a parar atenció al que realment val la pena portar una copa de viatge d'alpinista d'acer inoxidable més enllà del cap del camí. Resulta que la categoria és més desordenada del que admeten la majoria de catàlegs. Hi ha eines alpines genuïnes al costat de les tasses de viatge que només porten una etiqueta de nom elegant. Llavors, com els distingeixes?
Buit i no-buit: la divisió òbvia però ignorada
Algunes persones insisteixen que una-paret única està bé perquè només beuen durant les parades de descans. Prou just. Però en una cresta ventosa de 30-graus, aquest te calent es torna tèbia en menys de vint minuts. Això no és una exageració-Ho vaig cronometrar. Una tassa de viatge d'alpinista d'acer inoxidable amb doble-paret al buit canvia el joc completament. El meu actual manté la temperatura potable més enllà de les sis hores, fins i tot quan el deixo tallat fora de la meva motxilla. Per descomptat, pagueu per aquesta actuació. Les versions aïllades pesen gairebé el doble. Encara en porto un perquè el cafè fred arruïna el meu estat d'ànim més ràpid que les botes mullades.
Aquell debat 304 vs. 316 que ningú explica bé
Camineu pel passadís de qualsevol botiga i cada caixa crida "inoxidable premium". Però si feu girar l'etiqueta, la majoria diu 304. Això funciona. Vaig utilitzar un durant dos anys sense problemes. Llavors vaig començar a afegir aquestes pestanyes d'electròlits cítrics durant les excursions d'estiu, i van aparèixer petites taques fosques a la part inferior interior després d'uns mesos. Vam canviar a una copa de viatge d'alpinista d'acer inoxidable 316 la tardor passada-sense llocs fins ara. El molibdè extra en 316 resisteix aquest atac àcid. Costa més per endavant, però he vist els amics substituir les seves 304 tasses cada temporada mentre la meva encara sembla nova.
Dissenys de tapa que realment sobreviuen a les empenta de la motxilla
Aquí teniu el meu enfat: premeu-les parpelles. Se senten segurs a la botiga, però una ficada incòmode a un sac de coses i surten de seguida. Per això he pescat la meva tassa d'un bassal dues vegades. Ara només compro tapes de rosca amb anells de silicona gruixuts. Una bona tassa de viatge d'alpinista d'acer inoxidable hauria de passar la "prova de sacsejada"-ompliu-la d'aigua, tapa-la, llença-la a la motxilla i trota per l'aparcament. Si es filtra, deixa-ho. Mireu també la junta. Els barats s'endureixen per sota de la congelació i s'esquerden. Les millors tasses utilitzen silicona curada de platí-que es manté flexible fins i tot a 10 graus F.
Nanses, pes i aquest molest paquet d'ajust
Les nanses de bucle se senten bombers, però s'enganxen a les corretges de l'equip constantment. Les nanses plegables solucionen això, però pessigueu els dits quan aixequeu una tassa plena. Vaig renunciar completament a les nanses-la meva copa de viatge d'alpinista d'acer inoxidable té una adherència senzilla al cos i només la sosté nua. Mides? 20 unces sembla el punt dolç. Prou gran per a un àpat complet de Mountain House, prou petit com per lliscar a la majoria de les butxaques laterals. Qualsevol cosa més gran i estàs carregant acer addicional sense cap raó.
Acabeu el desgast que ningú menciona
Les tasses-revestides de pols semblen nítides a Instagram. Agafeu-los en una escalada amb mosquetons que sonen al costat i que acaben les estelles com la pintura antiga. Les superfícies nues d'acer raspallat o de perles-amaguen aquestes esgarrapades de manera meravellosa. De fet, prefereixo l'aspecte gastat-que explica una història. Un amic va polir la seva tassa pintada fins a un metall cru després que el recobriment comencés a pelar-se a les seves begudes. Només ometeu aquesta molèstia des del principi.
Unes quantes comprovacions ràpides abans de comprar
Passeu el polze per la vora. Les vores arrodonides se senten còmodes. Vores afilades? Aquesta vora tallarà el teu llavi inferior després de glops repetits en un llarg descens. Proveu també el diàmetre de la base-una part inferior estreta s'inclina constantment en terrenys irregulars, mentre que una petjada més àmplia es manté. La meva tassa de viatge d'alpinista d'acer inoxidable actual té una base de 3,5 polzades i ja poques vegades la tombo.
La veritat és que no hi ha cap tassa única per a cada viatge. Però un cop sàpigues què cercar-buit, grau, segell de la tapa, acabat, amplada de la base-deixes d'apostar a compres aleatòries. I definitivament deixes de beure cafè fred als pics freds.
