L’inventor del nostre modern termos és Sir James Dewar, un científic britànic que estudia els líquids a temperatures molt baixes. El 1892, Dewar va ser convidat a l'Institut Britànic de les Ciències a fer cursos de "gas liquat". Per tal de millorar l’ensenyament, abans de marxar, va demanar a un vidre anomenat Berger que fes un contenidor de vidre de doble capa i que omplís amb mercuri les dues capes de pedra bilia per reduir molt la transferència de calor. Després va bombejar l’aire entre les dues capes i va aparèixer l’ampolla de buit. Aquesta ampolla de buit és el primer termo del món, que s'anomena "desguàs". A l’Institut de Londres del Regne Unit, encara es conserven els primers productes de buit de Dewar. Aleshores, Dewar no es va fixar en la invenció de l’ampolla de buit, però va prestar molta atenció a la teoria de l’extracció d’aire i va sol·licitar una patent per a aquesta teoria. El 1902, l'alemany Berger va veure el gran mercat potencial de termos, de manera que va començar a vendre termos. Dos anys després, va guanyar la patent del termos en nom propi. Va trobar que la botella de vidre era molt fàcil de trencar i que la carcassa exterior era de níquel per protegir l’ampolla. Inicialment, els termos eren utilitzats principalment en laboratoris, hospitals i expedicions, i després van entrar gradualment a la vida diària.
El 1904, el Bourbon, un treballador que bufava cristalleria a Berlín, va estudiar i va afegir una funda calorífica a l’ampolla Jura, de manera que hi ha envasos per emmagatzemar cafè calent o te negre al mercat i una gran varietat d’ampolles termos. ha estat utilitzat Ha sortit una darrere l’altra. S'ha trobat que la calor del tap termosmut és la pitjor part de l'ampolla. Més tard, la gent va substituir el suro per taps de goma i plàstic expandits per millorar l’efecte d’aïllament.
